Publicado jul 18, 2022



PLUMX
Almetrics
 
Dimensions
 

Google Scholar
 
Search GoogleScholar


CINTA LLUIS-TERUEL

JOSEP LLUIS I GINOVART

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Resumen

La arquitectura del gótico meridional (XIV-XV) se caracteriza por sus cubiertas planas; los problemas constructivos del sistema primigenio y las prerrogativas del Concilio de Trento (1545-1563) provocaron reformas en este modelo, que recuperó, a finales del siglo XX, su proporción inicial. Con el paso del tiempo, estas autorías silenciadas y superpuestas han respondido a los criterios de representatividad de la imagen de la Iglesia, de aspectos litúrgicos, de soluciones técnicas y de adaptación sostenible, hasta la inclusión de los valores patrimoniales del Documento de Nara en Autenticidad. Las cubiertas góticas de la catedral de Tortosa evidencian este proceso de construcción, deconstrucción y reconstrucción de la imagen de estos edificios.

Keywords

Gothic;, roof;, cathedral;, opus ceamenticium;, Nara DocumentGótico;, cubierta;, catedral;, opus ceamenticium;, Documento de Nara

References
Alberti, L. B. (1485). De re aedificatoria. Florentiae accuratissime impresum opera Magistri Nicolai Laurentii Alamani.
Alberti, L. B. (1512). Libri de re ædificatoria decem. Opus integrum et absolutu. Berthold Rembol.
Alberti, L. B. (1582). Los diez libros de Architectura de Leonis Baptista Alberti. [Trad. del latín por Francisco Lozano]. Alonso Gómez.
Alberti, L. B. (1797). Los diez libros de Architectura. Imprenta de Joseph Franganillo.
Aliaga, I. (1631). Advertencias para los edificios y fábricas de los templos y para diversas cosas de las que en ellas sirven al culto divino y a otros ministerios. Valentiae, apud viduâ Ioannis Chrysostomi Garriz.
Ardizzone, F. (1999). Le anfore recuperate sopra le volte del palazzo della Zisa e la produzione di ceramica comune a Palermo tra la fine dell’XI ed il XII secolo. Mélanges de l’Ecole française de Rome. Moyen Âge, 111(1), 7-50. https://doi.org/10.3406/mefr.1999.3678
Almuni, V. (2007). La catedral de Tortosa als segles del gòtic. Fundació Noguera.
Bassegoda Amigó, B. (1925). Santa María de la Mar. Monografía Histórica-Artística. Llibre I. Fills de J. Thomas.
Bassegoda Nonell, J. (1977). Bóvedas medievales a la romana. Separata. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época núm. 782, XLIII(8), 287-382.
Bassegoda Nonell, J. (1989a). Construcción de bóvedas góticas catalanas. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 45, 133-145.
Bassegoda Nonell, J. (1989b). La construcción de las bóvedas góticas catalanas. Boletín Académico. Escola Técnica Superior de Arquitectura da Coruña, 11, 30-38.
Bassegoda i Musté, B. (1944). Racionalismo a ultranza en la arquitectura ojival. [Separata] Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época, núm. 504, XXVII(4), 121-138.
Bassegoda i Musté, B. (1946). Santa María del Mar ha de recobrar su prístino esplendor. Cuadernos de Arquitectura, (5), 187-197.
Benítez, R. (2010). Las cubiertas de la catedral de Sevilla. En Aula Hernán Ruíz, La catedral después de Carlín (pp. 141-172). Catedral de Sevilla.
Borrego Colomer, M. & Saranova Zozaya, R. (1994). Envases cerámicos recuperados de las bóvedas de la Iglesia de Santa María: Alicante, importante enclave comercial mediterráneo en el bajo Medievo. LQNT, 2, 181-198.
Borromeo, C. (1577). Instrucctionum fabricae et suppellectitis ecclesiasticae. Libri duo. Mediolani, Apud Pacisium Pontium.
Carreras Candi, F. (1914). Les obres de la Catedral de Barcelona (1298-1445) (continuación). Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 50, 128-136.
Costa Jover, A. (2015). Análisis del proceso de construcción-deconstrucción de la catedral de Tortosa. [Tesis doctoral]. Universitat Rovira i Virgili. https://www.tesisenred.net/handle/10803/351952#page=1
Domènech, G., & Gil, R. M. (2004). La catedral de Girona entre l'acabament i la restauració (1010-2003). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLV, 231-282.
Domenge i Mesquida, J. (1999). L’obra de la seu. El procés de construcción de la catedral de Mallorca en el tres-cents. Institut d’Estudis Baleàrics.
Galarza Tortajada, M. (1997, noviembre 7 y 8). Las antiguas cubiertas de la catedral de Valencia. Técnica, ritos, cultura y normativa en las construcciones religiosas. Las catedrales de España. [Conferencia]. Jornadas técnicas de conservadores de las catedrales. Alcalá de Henares: Conferencia Episcopal Española I. E. A. y Universidad de Alcalá.
González, E. (1987). La cerámica bajomedieval de la catedral de Mallorca. En II Congreso de Arqueología Medieval Española (Tomo III, pp. 469-482). Comunidad de Madrid. http://www.madrid.org/bvirtual/BVCM000129.pdf
Jiménez, A. (2000). Rellenos cerámicos en las bóvedas de la catedral de Sevilla. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Sevilla, 26-28 octubre 2000. I. Juan de Herrera.
Lampérez, V. (1909). Historia de la arquitectura cristiana española en la Edad Media según el estudio de los elementos y los monumentos (2a ed). Espasa Calpe.
Lasteyrie, R. de (1926). L'architecture religieuse en France a l'epoque gothique. Auguste Picard.
Llopis V., Alonso Durá, A., Fenollosa, E., & Martínez Boquera, A. (2016). Análisis constructivo y estructural de la catedral de Valencia. Informes de la Construcción, 68(543), e158. http://dx.doi.org/10.3989/ic.15.102
Lluis i Ginovart, J., Costa i Jover, A., Coll i Pla, S., & Toldrà i Domingo, J. M. (2014). The restoration of the roof of the Gothic Cathedral of Tortosa. En R. Amoeda, S. Lira & C. Pinheiro (eds.) REHAB 2014. Proceedings of the International Conference on Preservation, Maintenance and Rehabilitation of Historical Buildings and Structures (pp. 255-262). Green Lines Institute for Sustainable Development. https://repositorium.sdum.uminho.pt/bitstream/1822/29016/1/REHAB2014_PAPER_899_ALVES.pdf
Lluis i Ginovart, J., & Llorca i Martí, A. (2000). Pla Director Sancta Maria Dertosae. Bisbat de Tortosa. Departament Cultura Generalitat de Catalunya.
Lugli, G. (1957). La tecnica edilizia romana con particolare riguardo a Roma e al Lazio (vol. 2). Giovanni Bardi.
Mayeux, A. (1906). Toiture de la cathédrale de Perpignan. En A. de Ghellinck d'Elseghem Vaernewyck, Rapport sur le Congrès Archéologique de France, Carcassonne et Perpignan (73e sesión, pp. 656-665). Van Hille-De Backer.
Mortet, V. (1911). Recueil de textes relatifs à l’histoire de l’architecture et à la condition des architectes en France, au Moyen-Âge, XIe-XIIe siècles. Alphonse Picard et fils.
Murcia-Delso, J., Kumar Das, A., Roca, P., & Cervera, M. (2009, junio 22-24). Seismic safety analysis of historical masonry structures using a damage constitutive model [Conferencia]. Thematic Conference on Computational Methods in Structural Dynamics and Earthquake Engineering. https://www.researchgate.net/profile/Juan-Murcia-Delso/publication/270162048_Seismic_safety_analysis_of_historical_masonry_structures_using_a_damage_constitutive_model/links/5d86396492851ceb7924fbc9/Seismic-safety-analysis-of-historical-masonry-structures-using-a-damage-constitutive-model.pdf
Poisson, J. M. (2005). L’uso dei recipienti ceramici nell’architettura antica e medievale: alcuni esempi in Italia ed altrove. Archeologia dell’architettura, X, 55-64. http://digital.casalini.it/10.1400/147227
Puig i Cadafalch, J. (1923). El problema de la transformació de la catedral del Nord importada a Catalunya: contribució a l’estudi de l’arquitectura gótica meridional. En Miscel·lània Prat de la Riba (pp. 65-87). Institut d'Estudis Catalans. Publicacions generals.
Street, G. E. (1865). Some account of gothic architecture of Spain, with very beautiful drawings in his own hand. John Murray, Albemarle Street.
Torres Balbás, L. (1939). Las teorías sobre la arquitectura gótica y las bóvedas de ojivas. Las Ciencias, IV(1), 223-233.
Torres Balbás, L. (1945). Función de nervios y ojivas en las bóvedas góticas. Investigación y Progreso, XVI, 214-231.
Torres Balbás, L. (1946). Bóvedas romanas sobre arcos de resalto. Archivo Español de Arqueología, 64, 173-208.
Vila Ferrer, S. (2007). La recuperación de la bóveda gótica del ábside de la catedral de Valencia. Loggia Arquitectura & Restauración, (20), pp. 62-75.
Viollet-Le-Duc, E. E. (1854-1868). Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle. Bance (A. Morel).
Zaragozá, A. (2000). Arquitectura gótica valenciana: siglos XIII-XV. Conselleria e Cultura i Educació.
Zaragozá, A. (2008). A propósito de las bóvedas de crucería y otras bóvedas medievales. Anales de Historia del Arte, (Extra), 99-126. https://revistas.ucm.es/index.php/ANHA/article/view/38390
Cómo citar
LLUIS-TERUEL , C., & LLUIS I GINOVART , J. . (2022). Construir, deconstruir y reconstruir. Las cubiertas del gótico meridional: la catedral de Tortosa. Apuntes: Revista De Estudios Sobre Patrimonio Cultural, 35, 18. https://doi.org/10.11144/Javeriana.apu35.cdrc
Sección
Artículos