Resumen
El objetivo del estudio es proponer instrumentos de medición de la resiliencia relacionada al rendimiento escolar válida para adolescentes y jóvenes de sectores sociales vulnerables de zonas urbanas de dos países latinoamericanos. El método de investigación está basado en el análisis del comportamiento estadístico de los ítems y dimensiones de la resiliencia de la escala SV-RES en 764 adolescentes de zonas urbanas vulnerables de Lima-Perú y 1,145 de Santiago de Chile con alto y bajo rendimiento escolar de sectores sociales de alta vulnerabilidad social. Se realizó Análisis Factorial Exploratorio (AFE) y el análisis de validez convergente y discriminante. Los resultados sugieren nuevas dimensiones de la resiliencia vinculada al rendimiento académico diferenciadas para adolescentes de Lima y de Santiago de Chile.
Brandão, J. M., Mahfoud, M., & Gianordoli-Nascimento, I. F. (2011). The construction of the concept of resilience in psychology: Discussing the origins of resilience. Paideia, 21(49), 263-271. https://doi.org/10.1590/S0103-863X2011000200014
Cabanyes, J. (2010). Resilience: An approach to the concept. Revista de Psiquiatria y Salud Mental, 3(4), 145-151. https://doi.org/10.1016/j.rpsm.2010.09.003
Canelo, P. (2009). Factores resilientes en usuarios Programa de Atención para Drogadictos" Caleta Sur". (Licenciada en Psicología), Universidad Academia de Humanismo Cristiano. Santiago.
Cortés, B. G. M., & Cruz, L. P. (2011). Resilience: Is it possible to measure and influence it? Salud Mental, 34(3), 237-246.
Delgado, A., Escurra, L., Villalta, M., Saavedra, E., Atalaya, M., Pequeña, J., … & Rodríguez, R. (2011). Resiliencia en Alumnos con Alto y Bajo Rendimiento de Quinto Año de secundaria de Instituciones Educativas Estatales de Zonas Urbano-Marginales de la Ciudad de Lima. Ciencia y Aprendizaje, 3(1), 45-70.
Fergus, S., & Zimmerman, M. A. (2005). Adolescent resilience: a framework for understanding healthy development in the face of risk. Annu Rev Public Health, 26, 399-419. https://doi.org/10.1146/annurev.publhealth.26.021304.144357
Fornell, C., & Larcker, D. F. (1981). Evaluating Structural Equation Models with Unobservable Variables and Measurement Error. Journal of Marketing Research, 18(1), 39-50. https://doi.org/10.2307/3151312
Gaxiola, J., González, S., & Gaxiola, E. (2013). Self-regulation, resilience and educational goals: Variables protecting the academic performance of high school students. Revista Colombiana de Psicologia, 22(2), 241-252.
Gaxiola, J. C., Frías, M., Hurtado, M. F., Salcido, L. C., & Figueroa, M. (2011). Validación del inventario (IRES) en una muestra del noroeste de México. Enseñanza e Investigación en Psicología, 16(1), 73-83.
Gibbs, S., & Miller, A. (2014). Teachers resilience and well-being: A role for educational psychology. Teachers and Teaching: Theory and Practice, 20(5), 609-621. https://doi.org/10.1080/13540602.2013.844408
Gignac, G. E. (2009). Psychometrics and the measurement of emotional intelligence. In C. Stough (Ed.), Assessing Emotional Intelligence (pp. 9-40): Springer.
Gloria, C. T., Faulk, K. E., & Steinhardt, M. A. (2013). Positive affectivity predicts successful and unsuccessful adaptation to stress. Motivation and Emotion, 37(1), 185-193. https://doi.org/10.1007/s11031-012-9291-8
Grotberg, E. (2005). Nuevas tendencias en resiliencia Resiliencia. Descubriendo las propias fortalezas (pp. 19-30). Buenos Aires: Paidós.
Grotberg, E. (1995). A guide to promoting resilience in children: strengthening the human spirit. The Hague, The Netherlands: Bernard Van Leer Foundation.
Horn, J. L. (1965). A rationale and test for the number of factors in factor analysis. Psychometrika, 30(2), 179-185.
Kotzé, M., & Kleynhans, R. (2013). Psychological resource capacities (hope, optimism and resilience) as predictors of burnout in first-year students at a higher education institution. International Journal of Learning in Higher Education, 19(2), 31-50.
Lever, J. P., & Valdez, N. E. G. (2010). Construction of a measurement scale of resilience in Mexicans (RESI-M). Interdisciplinaria, 27(1), 7-22.
Lorenzo-Seva, U., & Ferrando, P. J. (2006). FACTOR: A computer program to fit the exploratory factor analysis model. Behavior research methods, 38(1), 88-91. https://doi.org/10.3758/BF03192753
Lorenzo-Seva, U., Timmerman, M. E., & Kiers, H. A. (2011). The Hull method for selecting the number of common factors. Multivariate Behavioral Research, 46(2), 340-364.
Luthar, S. S., Cicchetti, D., & Becker, B. (2000). The construct of resilience: A critical evaluation and guidelines for future work. Child Development, 71(3), 543-562.
Llobet, V., & Wegsman, S. (2004). Enfoque de resiliencia en los proyectos sociales. Perspectivas y desafíos. Revista de Psicología, 13(1), 143-152.
Mardia, K. V. (1970). Measures of multivariate skewness and kurtosis with applications. Biometrika, 57(3), 519-530.
Morales, M., & González, A. (2014). Resiliencia-Autoestima-Bienestar psicológico y Capacidad intelectual de estudiantes de cuarto medio de buen rendimiento de liceos vulnerables. Estudios Pedagógicos, 40(1), 215-228.
Morelato, G. S. (2014). Assessment of resilience factors in argentines children in familiar vulnerability conditions. Universitas Psychologica, 13(4), 1473-1488. https://doi.org/10.11144/Javeriana.UPSY13-4.efrn
Moreno, R., & Saiz, C. (2014). Factores resilientes en los futuros maestros. International Journal of Developmental and Educational Psychology, 1(3), 475-488.
Núñez, M., Parra, M., Villalta, M., & Reyes, F. (2009). Factores resilientes en adolescentes de contexto de alta vulnerabilidad escolar en la ciudad de Concepción, Chile. Ciencia y Aprendizaje, 1(1), 41-63.
Ocampo, J., Valdéz, J., González-Arratia , N., Andrade- Palos, P., Oblitas-Guadalupe, L., & García-Fabela, R. (2011). Variables Psicológicas Predictoras de la Calidad de Vida en Pacientes con Cáncer de Mama. Clínica Psicológica - Fundación Aiglé XX(3), 265-269.
Ospina, D. E. (2007). La medición de la resiliencia. Investigación y Educación en Enfermería, 25(1), 58-65.
Peralta, S. C., Ramírez, A. F., & Castaño, H. (2006). Factores resilientes asociados al rendimiento académico en estudiantes pertenecientes a la Universidad de Sucre (Colombia). Psicología desde el Caribe(17), 196-2019.
Saavedra, E., & Villalta, M. (2008a). Escala de resiliencia SV-RES, para jóvenes y adultos. Santiago: Ceanim.
Saavedra, E., & Villalta, M. (2008b). Medición de la características resilientes, un estudio comparativo en personas entre 15 y 65 años. LIBERABIT, 14, 31-40.
Saavedra, E. (2003). El enfoque Cognitivo Procesal Sistémico, como posibilidad de intervenir educativamente en la formación de sujetos Resilientes: estudio de casos. Tesis Doctoral, Universidad de Valladolid, España.
Salgado, A. C. (2005). Métodos e instrumentos para medir la resiliencia: una alternativa peruana. LIBERABIT, 11, 41-48.
Sandín, M., & Sánchez, A. (2014). Beyond Compulsory Schooling: Resilience and Academic Success of Immigrant Youth. Procedia-Social and Behavioral Sciences, 132, 19-24.
Sandín, M., Sánchez, A., Campo, J. d., & Massot, M. (2014). Resiliència i èxit educatiu en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. In Generalitat de Catalunya (Ed.), Recerca i immigració VI. Convocatòria d’ajuts 2010 (Vol. 10, pp. 119-141). Catalunya.
Sandín, M. P., & Sánchez, A. (2013). Resiliencia y persistencia académica en estudiantes inmigrantes. Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 62(1), 1-11.
Tavakol, M., & Dennick, R. (2011). Making sense of Cronbach's alpha. International journal of medical education, 2, 53-55.
Villalta, M. (2010). Factores de resiliencia asociados al rendimiento académico en estudiantes de contextos de alta vulnerabilidad social. Revista de Pedagogia, 31(1), 159-190.
Villalta, M. (2013a). Resiliencia y rendimiento escolar a través de la escala SV-RES. In J. C. Gaxiola & J. Palomar (Eds.), Estudios de resiliencia en América Latina (Vol. 2, pp. 37-51). México D.F.: Pearson Educación, Universidad Iberoamericana.
Villalta, M. (2013b). Resiliencia y rendimiento escolar en contextos de alta vulnerabilidad social de chile. Uso de la escala SV-RES. In J. Madariaga, A. Forés, E. Goñi, M. d. l. O. Palma, O. Pérez, A. Rodriguez, C. Villalba, & G. Gil (Eds.), La construcción social de la resiliencia (pp. 143-149). Bilbao, España: Universidad del Pais Vasco.
Villalta, M., & Delgado, A. (2013). Propuesta de Escala de Resiliencia para adolescentes chilenos: SV-RES Abreviada. In J. M. Madariaga, A. Forés, E. Goñi, M. d. l. O. Palma, O. Pérez-Muga, A. Rodriguez, C. Villalba, M., & G. Gil (Eds.), La construcción social de la Resiliencia. (pp. 21-29). Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.
Villalta, M., & Saavedra, E. (2012). Cultura escolar, prácticas de enseñanza y resiliencia en alumnos y profesores de contextos sociales vulnerables. Universitas Psychologica, 11(1), 67-78.
Villalta, M., Saavedra, E., & Escurra, L. (2007). Factores de resiliencia en estudiantes secundarios. Una propuesta de medición. Paper presented at the VII Jornadas Internacionales de Psicología Educacional, Pucón, Chile.
Esta revista científica se encuentra registrada bajo la licencia Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional. Por lo tanto, esta obra se puede reproducir, distribuir y comunicar públicamente en formato digital, siempre que se reconozca el nombre de los autores y a la Pontificia Universidad Javeriana. Se permite citar, adaptar, transformar, autoarchivar, republicar y crear a partir del material, para cualquier finalidad (incluso comercial), siempre que se reconozca adecuadamente la autoría, se proporcione un enlace a la obra original y se indique si se han realizado cambios. La Pontificia Universidad Javeriana no retiene los derechos sobre las obras publicadas y los contenidos son responsabilidad exclusiva de los autores, quienes conservan sus derechos morales, intelectuales, de privacidad y publicidad. El aval sobre la intervención de la obra (revisión, corrección de estilo, traducción, diagramación) y su posterior divulgación se otorga mediante una licencia de uso y no a través de una cesión de derechos, lo que representa que la revista y la Pontificia Universidad Javeriana se eximen de cualquier responsabilidad que se pueda derivar de una mala práctica ética por parte de los autores. En consecuencia de la protección brindada por la licencia de uso, la revista no se encuentra en la obligación de publicar retractaciones o modificar la información ya publicada, a no ser que la errata surja del proceso de gestión editorial. La publicación de contenidos en esta revista no representa regalías para los contribuyentes.